divendres, 7 de novembre del 2008





EL OTOÑO SE ACERCA
Angel González

El otoño se acerca con muy poco ruido:
apagadas cigarras, unos grillos apenas,
defienden el reducto
de un verano obstinado en perpetuarse,
cuya suntuosa cola aún brilla hacia el oeste.
Se diría que aquí no pasa nada,
pero un silencio súbito ilumina el prodigio:
ha pasado
un ángel
que se llamaba luz, o fuego, o vida.
Y lo perdimos para siempre.


.





dilluns, 27 d’octubre del 2008

Humor basc

Divertit vídeo de promoció del canal autonòmic ETB 2.

Han fet vàries paròdies que, de segur, tots heu rebut al correu.

Però aquesta de Mamma Mia no té desperdici.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Hand in Hand 1983 En directe PHIL COLLINS

Aquest tema instrumental de Phil Collins és i ha sigut el meu favorit. Ara no recorde quina propaganda de Ràdio Gandia SER, fa uns 25 anys, vaja, sóc més vell del que em pensava...

Bé, no sé si seria Ferrando o Peralta la tenda que s'anunciava, però el tema m'agradava més que el pernil amb tomaca. Però ningú no em podia dir de quina cançò es tractava.


Però en aquells dies també sonava aquella gran cançó "In the air tonight" de Phil Collins. Em vaig comprar el disc (si, disc, vinil) i aquell disc em va donar moltíssimes alegries.

La primera, per supost, gaudir en el meu "aparato Sony" una pedasso cadena, del tema "In the air tonight" i, com tots, esperant el moment on entrava la bateria. Però... també vaig trobar el tema instrumental de l'anunci. I es deia "Hand in hand", amb molta bateria i instruments de vent. Una passada.

I més temes. "
Behind the lines". Boníssim i que, posteriorment, arran d'ací, i comprant-me tots els discs de Genesis, la vaig descobrir, molt més lenta, a "Duke", un CD de l'any anterior, crec, 1980.

I altres temes com "
Thunder and Lighting", "I missed again", amb trompetes i percussió... Fins i tot la balada "If leaving me is easy"...


I des de Genesis, vaig botar a Peter Gabriel. (Ara encara vaig per Van Morrison i sempre ha estat ahí Rod Stewart).

Total, que aquesta versió l'he trobada i m'agrada. Sona com el disc i canvia un poc al final i al principi amb els coros. A destacar el trio de vent "Phoenix Horns" i l'errada cantant d'un d'ells sobre el minut 6.55

Espere us agrade. El patracol que he soltat, no, la cançó.



dijous, 16 d’octubre del 2008

El dia de l'arribada del primer ordinador al cole


Qui no recorda els primer ordinador que va arribar a l'escola?

Aquelles caixes que descarregava el camió que venia de Conselleria i ningú no tenia ni idea de com connectar els cables... Què lluny i què a propet em sembla!!!


Hui en dia en 10 minuts tenims nosaltres mateixos configurat el PC. Això del USB és gran invent. Però abans tot era gràcies al tècnic que llogavem i al tornavís. Mmmm també recorde l'arribada del monitor a color... del CD....


Per això m'agrada aquest capítol de Shin Chan. Em recorda aquells IBM d'un color engrogit, com si tingueren la taxa de bilirrubina alterada. Ufff quins temps aquells... Per sort, ja tenim la pissarra digital, de la que prompte parlaré, perque aquest setembre l'hem rebuda al meu cole del Real de Gandia. Ja us contaré....

dijous, 9 d’octubre del 2008

Curtis Mayfield en directe 1987

Aquesta cançó li sonarà a la gent jove gràcies a un anunci que, com que no paga, no dic el nom. Però Curtis Mayfield (1942-1999) era molt més que un artista d'un èxit discotequer. Era dels que sobreviuen a la seua i a posteriors generacions. I si no, no deixeu de escoltar "People Get Ready", en la seua versió o en la de Rod Stewart del 91 en el disc en directe"unplugged.. and seated".

Amb 45 anys a les esquenes quina energia, quina banda du darrere i quina veu més en forma, no com altres que han passat per la Fira fa uns dies, que cantaven pitjor que jo a la dutxa.

Torne a repetir. Què meravella d'artista i quina sort de trobar coses com esta al You Tube.

dilluns, 29 de setembre del 2008

Paul Newman ens ha deixat


La notícia va "saltar" el passat dissabte als titulars de diaris i televisions. El actor Paul Newman havia mort, als 83 anys, víctima d'un càncer de pulmó.

I per què em va sentar tan mal la notícia? Si, total, jo no el coneixia. Ja, bé. Peró l'admirava.

I no només per ser un geni a l'hora d'interpretar a un lladre junt a un altre gran, Robert Redford ("El golpe"), un pare desesperat front la mort del seu fill (Harry e hijo) , un jugador de billar, perdedor, en "El buscavidas", tal vegada la seua millor interpretació, i anys després, amb Tom Cruise en "El color del dinero" per la que va rebre el Oscar en 1994., "zurdo" com el meu fill a la pel.lícula del mateix nom de Arthur Penn, meravellós, ja madur, en "Esperando a Mr Bridge" i fins i tot elegant i encara atractiu, als vora 80 anys, l'any 2002, acompanyant a Tom Hanks en "Camino a la perdición", l'última seua gran interpretació..

És que Paul Newman era una gran persona. Mai no es va deixar iemptar per la fama, la llums dels focos, per les portades de diaris i revistes, pels diners fàcils..

Al contrari. Odiava les palmadetes, el que rodejava els seu ofici d'actor, perquè éra només això, un ofici. I era crític amb ell mateix. Sí que ho era. Va arribar a comprar una plana al New York Times per una nefasta sèrie de televisió. Cada dia demanava disculpes las lectors per suportar l'emisió de la seua fatal interpretació.

No m'imagine a Arnold o Silvestre fent autocrítica o regalant més de 150 milions de dólars com ell ho va fer amb el que va guanyar amb les salses, llibres de cuina, etc.

Bé, no em vull allargar. Ara ja he sigut just amb Paul Newman, dedicant-li unes línies. Ho mereix. Gràcies per pel.lícules tan bones. Veurem que farem si ja només ens queda Al Pacino, Robert Redford i De Niro. Ah, i Sean Connery.


Una xiqueta sorda tocant un violí...

És la publicitat d'un producte que no apareix fins l'últim segon del spot. Però quina meravella de muntatge. Una història contada en 4 minuts sota la música del Canon de Pachelbel. De vegades no fan falta 140 minuts per contar una bon argument.

Val la pena




A Deaf Girl Learns to Play Violin - Pantene Chrysalis Commercial - Click here for more amazing videos

dimecres, 10 de setembre del 2008

Tom Jones: "She's a lady" 1974-2007


Aquesta vesprada, des del Real de Gandia fins Ador, anava escoltant música dalt del cotxe. Éra música africana: Salif Keita, Habib Koite, Ladysmith Black Mambazo... i, ves per on, s'ha colat dins del CD l Tigre de Gales. El gran Tom Jones cantant "She's a lady". Fortíssim. I ara, sentat a l'ordinador, dic: "Vaig a veure si trobe algun vídeo guapet de Tom Jones. I he trobat dues versions d'aquesta cançó. A quina millor. Amb una diferència de 33 anys.

Tom Jones va nàixer el 1950 (gràcies virkiniapèdia). Feu vosaltres la suma. El primer vídeo es del 1974 i el segon del 2007. De segur que ningun músic, ballarina o corista ha pogut acompanyar-lo 33 anys.

Grande Tomas Jones!!!! UOUOUOUOOUOUOUO She's a lady




divendres, 1 d’agost del 2008

Primer Premi Anunci Cannes - Rècord sense tancar els ulls

Un grapat d'hores va passar aquesta xica sense tancar els ulls. Ni dormint, ni dins l'aigua ni al rebre una balonada... res la feia parpadejar... fins que va tastar el xocolate.


I ho entenc. Jo, que sóc aficcionat al xocolate, crec que és un dels aliments amb més possibilitats d'elaboració: calent, gelat, amb llet, amarg, amb pa, per a la pell, blanc, negre, amb nata, farcit de taronja, ofegant una maduixa (no vaig a fer la gràcia de dir "fumat en forma de canut")

Si en parlem de la nostra comarca ningú pot deixar de costat "Valor", "Tano" i fins i tot "El Rebollet" per no nomenar a Moreno, Bellver (xè, que vell que sóc) o Ramiro.

Resumint, que el xocolate és un dels millors regals que ens va regalar el continent americà. Millor que l'or, que no fa bon sabor i no ajuda a sentar a la gent a xerrar a prop del foc o la taula

Notre-Dame en HDR















HDR

La catedral de París podem gaudir-la ara des d'una nova perspectiva. La "High Dynamic Range" o el que és el mateix: "Renderizado de Alto Rango Dinámico".

Uf, què difícil. A veure... més fàcil:


Ficar la càmera en un trípode y fer la mateixa fotografía en moltes exposicions diferents (variant la ISO) i superposar-les. S'ha de fer amb comandament a distància per tal de no moure ni un milímetre la càmera.











Amb això obtenim una imatge preciosa i original com aquestes que vos mostre de Notre-Dame.

Per supost no tinc ni idea com es fan les fotos. Només tinc una càmera digital compacta amb la que fotografie tot el que es mou front els meus ulls, amb el càstig corresponent per als meus amics i família.

diumenge, 13 de juliol del 2008

Muchachada Nui. Celebrities... Barry Gibb. El guapet dels Bee Gees

A la segona temporada del programa d'humor "Muchachada Nui" (la continuació, diguem-ne de "La hora Chanante"), un dels millors vídeos va estar el de Barry Gibb. No es poden dir més barbaritats en menys temps.

Però l'humor absurde es així. L'adores o l'odies. Fins i tot depén del teu estat d'ànim en eixe moment.

No es més que quatre xavalets d'Albacete que diuen les parides i es riuen d'ells mateix. Cosa que no fan ni els polítics, ni els retors ni les sogres.

Bé. Per cert. Gran encert fer aquest blog en valencià. Només entre jo a escriure. Ningú no em llig. De segur que ni Zapatero/Rajoy/Camps/Juanvi, ni Rouco/Vicent, ni Rosariet/ Patrocinio els ha sentat mal la brometa de l'humor.

Adéu!!!!

dilluns, 7 de juliol del 2008

Anuncis que no passen desapercebuts

Les "propagandes" (com deia ma mare) no han de ser per força avorrides. Moltes aconseguixen viure a la nostra memòria... dies?... fins i tot setmanes? Aquestos 5 anuncis són tot un exercici d'ingeni (i gràcia... tarararà ta tarà Les Falles) Més d'un m'han costat dues o tres miradetes per captar-los.

1.- Campanya contra el càncer de pell

















2.- Anunci maquinetes d'afaitar












3.- Anunci trencaclosques Ravensburger












4.- Anunci BMW













5.- Anunci peli de Quentin Tarantino (Kill Bill)



dijous, 15 de maig del 2008

El borinot de l'any

Cal ser albercoc per celebrar la victòria a la recta de meta, despistar-se i pegar-se un xufa tremenda.... Quin ridícul més gran . Quina vergonya!! Terra, traga'm!!!

Si estàs avorrit a l'oficina... pots jugar amb un paperet

Gran toc de paper el que fa aquest xicot. Quin domini... de la bola... de paper. Amb el peu, pit, cap.... i finalment, amb el ***

Està graciós.

dimecres, 7 de maig del 2008

El pàdel: esport d'alt risc






















Hem sentit parlar del parapent, puenting, alpinisme, submarinisme... però el vertader esport extrem és el pàdel.

Pregunte-li-ho al meu dit!!! Va quedar més tort que la carretera de La Llacuna!!!
Sort que Alex, Juli i Juan em van dur més ràpid que canta un gall al "laboratori" i el traumatòleg de guaàrdia me'l va ficar al seu lloc corresponent. Ara uns dies amb aquest aparatós invent i prompte, de nou, a jugarrrrrr.

El proper escrit, qun ja puga publicar amb dues mans, anirà al voltant de les "Filles de Maria" i el mantenidor de tan solemne acte: Juli Signes.

Ara, en serio. Gràcies a Juan, Alex i Juli.

Tinc ofertes de moltes altres partides de pàdel, amb xifres i primes arximilionàries però, de moment, i si em malcrieu, em quede amb vosaltres,

Tres petonets castos i sense llengua.

P.D. Doctora Queen, eres la millor. Però no estic autoritzat a publicar cap imatge teua pel famós "dret a l'honor i la intimitat"

El que no em pots impedir es fer-te publicitat de la millor clínica de Gandia:

Clínica Médica "Les Doctores".
Al carrer de Colomina. Obrin a les 10. Conxa i Tere et curaran. Arantxa et dirà: -"un momentet i ara entres". Després et passarà la targeta i amb un somriure et dirà: -"per favor, no em tanques la porta"

No vingau tots de colp que estan fins l'hora de dinar i un ratet de vesprada

dimecres, 30 d’abril del 2008

Nicolasín, pillín pillín

Xè quin president més observador tenen a la França!!!. Aquest Sarkozy fa radiografies amb la mirada, especialment si del gènere femení es tracta. En aquesta ocassió li fa tres miradetes al generós escot de Bar Rafaeli... A tots se'ns pot escapar una miradeta, pero tres i en una recepció oficial representant al teu país....
I això que té a la Carla Bruni. De què es queixa? Si tinguera a la Rita o a la Fernande de la Vega..

dilluns, 21 d’abril del 2008

Com es pela un ou dur

Prou de trocets de closca apegats al blanc de l'ou. Amb aquest mètode, l'ou quedarà perfecte. No patiu. Funciona.


dimarts, 1 d’abril del 2008

Dilluns de Sant Vicent a La LLacuna

El dilluns de Sant Vicent, 31 de març, només 6 vam ser els atrevits que a les 12 de migdia, fent-nos un coffee a Tano Platja de Gandia no teniem ni pidea de on dinar.
Juli, Carmina, Josep, Isabel, El que escriu i l'altra Isabel estavem calfant-nos el cap quan Josep diu:
- I si anem a "Bon Estar"?
- Però ja no tindran taula, vam contestar Juli and me.

Total, que fent ús d'influències i contactes privilegiats, vaig trucar a Toni, el meu germà i de seguida teniem taula reservada per als sis i Xavieret Junior.

Abans de dinar vam tastar la nova carretera que va de La Llacuna a L'Orxa. Fantàstica. Malgrat l'agonieta i marejadetes de les dues Isabeletes, vam gaudir d'una excursioneta guapa.

A les 2 i pico vam dinar unes entradetes estupendes (Brik de botifarra, montadito d'espencat, suc de clòtxines...) però la estrella invitada va ser la "Paelle de xipirons amb alls tendres". Un regal per als nostres paladars. Com també ho va ser el postre:

"Gelat de Figa". Amb melmelada. Magnífic.

Per la vesprada vam anar als dos ponts que creuava el trenet d'Alcoi a l'altura de la Reprimala. Llàstima haver-los desmuntat. Per dues pessetes de ferro...

Un refresquet a l'apartament de Juli a les sis de la vesprada i a casa. A preparar les coses del cole per el dilluns

divendres, 28 de març del 2008

Dilluns de Pasqua a la Vall de Laguart
































Dilluns 24 a la Vall de Laguart... Meravellós
.


Eixirem a les 10 del matí des del Parc de L'Est, Gandia. Com era d'esperar, Juli anava sec i vam haver de parar a Les Palmeres.

Quan vam arribar al poble de dalt (Benimaurell), don José, director molts anys de l'escola d'Ador i Palma ens estava esperant. Ens va aconsellar una senda curta i no massa forta. Uns quants decidits la vam fer: La
doctora Carbó-Queen, su pareja actual Alex Morant, Juli Signes & Carmina Pérez, el duo Roman-Javi con sus respectivas esposas, la senyora de Pedro i no podem oblidar a Xavi Cloquell Senior, acompanyat dels seus virus i bactèries. A uns i altres tractava de combatre amb Neobufreno/Pectox/Azitromicina...

No, no ens deixem a l'heroi del dia: L'Infant picoretes:
Xavi Jr. Què bona caminata va fer el hobbit (mediano). No com el gordo de son pare, que va arribar a l'hotel sense alé, com si acabara una marató.

Allí estava su actual "compañera sentimental"
Maria Isabel Estruch, Pedro, que havia treballat pel matí i... la patètica joventut: Miriam, Dafne, Sandra i Xavi. Lamentable. No es van asomar ni al balcó...

Després de fer-nos una pessi cola a l'hotel del poble de dalt, vam baixar a Fleix. Teniem taula reservada per a 16 al CAVALL VERD. i..Quina casualitat!!! Tots van dinar arròs menys els dos fills meus:
Xavi i Dafne.Tots dos van demanar petxuga ¿?

Amunt la malcriamenta!!!

Ens ho vam acabar tot, tot, tot. Dues paelles de muntanya, amb cigrons. De postre tarta de xocolate o 1000 fulles, café, copa, puro... I cap a Gandia, que la joventut volia festejar.

Vam rematar el dia amb xocolate a Ca Valor, volteta per la platja... I au cacau. A casa.

Us han agradat les afoticos??? En tinc més. ;)

dimarts, 18 de març del 2008

Què ha sigut dels xiquets-prodigi???

Macaulay Culkin (Solo en casa), Screech(Salvado por la campana), Marilyn Manson (Sin comentarios) i Joselito (no comment added).

Els humoristes de "Muchachada Nui" ens mostren l'estat actual d'aquests infants. Pares que s'han aprofitat, mànagers sense escrúpuls.... Patètic. Vegem-ho!!!