divendres, 1 d’agost del 2008

Primer Premi Anunci Cannes - Rècord sense tancar els ulls

Un grapat d'hores va passar aquesta xica sense tancar els ulls. Ni dormint, ni dins l'aigua ni al rebre una balonada... res la feia parpadejar... fins que va tastar el xocolate.


I ho entenc. Jo, que sóc aficcionat al xocolate, crec que és un dels aliments amb més possibilitats d'elaboració: calent, gelat, amb llet, amarg, amb pa, per a la pell, blanc, negre, amb nata, farcit de taronja, ofegant una maduixa (no vaig a fer la gràcia de dir "fumat en forma de canut")

Si en parlem de la nostra comarca ningú pot deixar de costat "Valor", "Tano" i fins i tot "El Rebollet" per no nomenar a Moreno, Bellver (xè, que vell que sóc) o Ramiro.

Resumint, que el xocolate és un dels millors regals que ens va regalar el continent americà. Millor que l'or, que no fa bon sabor i no ajuda a sentar a la gent a xerrar a prop del foc o la taula