divendres, 7 de novembre del 2008





EL OTOÑO SE ACERCA
Angel González

El otoño se acerca con muy poco ruido:
apagadas cigarras, unos grillos apenas,
defienden el reducto
de un verano obstinado en perpetuarse,
cuya suntuosa cola aún brilla hacia el oeste.
Se diría que aquí no pasa nada,
pero un silencio súbito ilumina el prodigio:
ha pasado
un ángel
que se llamaba luz, o fuego, o vida.
Y lo perdimos para siempre.


.





dilluns, 27 d’octubre del 2008

Humor basc

Divertit vídeo de promoció del canal autonòmic ETB 2.

Han fet vàries paròdies que, de segur, tots heu rebut al correu.

Però aquesta de Mamma Mia no té desperdici.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Hand in Hand 1983 En directe PHIL COLLINS

Aquest tema instrumental de Phil Collins és i ha sigut el meu favorit. Ara no recorde quina propaganda de Ràdio Gandia SER, fa uns 25 anys, vaja, sóc més vell del que em pensava...

Bé, no sé si seria Ferrando o Peralta la tenda que s'anunciava, però el tema m'agradava més que el pernil amb tomaca. Però ningú no em podia dir de quina cançò es tractava.


Però en aquells dies també sonava aquella gran cançó "In the air tonight" de Phil Collins. Em vaig comprar el disc (si, disc, vinil) i aquell disc em va donar moltíssimes alegries.

La primera, per supost, gaudir en el meu "aparato Sony" una pedasso cadena, del tema "In the air tonight" i, com tots, esperant el moment on entrava la bateria. Però... també vaig trobar el tema instrumental de l'anunci. I es deia "Hand in hand", amb molta bateria i instruments de vent. Una passada.

I més temes. "
Behind the lines". Boníssim i que, posteriorment, arran d'ací, i comprant-me tots els discs de Genesis, la vaig descobrir, molt més lenta, a "Duke", un CD de l'any anterior, crec, 1980.

I altres temes com "
Thunder and Lighting", "I missed again", amb trompetes i percussió... Fins i tot la balada "If leaving me is easy"...


I des de Genesis, vaig botar a Peter Gabriel. (Ara encara vaig per Van Morrison i sempre ha estat ahí Rod Stewart).

Total, que aquesta versió l'he trobada i m'agrada. Sona com el disc i canvia un poc al final i al principi amb els coros. A destacar el trio de vent "Phoenix Horns" i l'errada cantant d'un d'ells sobre el minut 6.55

Espere us agrade. El patracol que he soltat, no, la cançó.



dijous, 16 d’octubre del 2008

El dia de l'arribada del primer ordinador al cole


Qui no recorda els primer ordinador que va arribar a l'escola?

Aquelles caixes que descarregava el camió que venia de Conselleria i ningú no tenia ni idea de com connectar els cables... Què lluny i què a propet em sembla!!!


Hui en dia en 10 minuts tenims nosaltres mateixos configurat el PC. Això del USB és gran invent. Però abans tot era gràcies al tècnic que llogavem i al tornavís. Mmmm també recorde l'arribada del monitor a color... del CD....


Per això m'agrada aquest capítol de Shin Chan. Em recorda aquells IBM d'un color engrogit, com si tingueren la taxa de bilirrubina alterada. Ufff quins temps aquells... Per sort, ja tenim la pissarra digital, de la que prompte parlaré, perque aquest setembre l'hem rebuda al meu cole del Real de Gandia. Ja us contaré....

dijous, 9 d’octubre del 2008

Curtis Mayfield en directe 1987

Aquesta cançó li sonarà a la gent jove gràcies a un anunci que, com que no paga, no dic el nom. Però Curtis Mayfield (1942-1999) era molt més que un artista d'un èxit discotequer. Era dels que sobreviuen a la seua i a posteriors generacions. I si no, no deixeu de escoltar "People Get Ready", en la seua versió o en la de Rod Stewart del 91 en el disc en directe"unplugged.. and seated".

Amb 45 anys a les esquenes quina energia, quina banda du darrere i quina veu més en forma, no com altres que han passat per la Fira fa uns dies, que cantaven pitjor que jo a la dutxa.

Torne a repetir. Què meravella d'artista i quina sort de trobar coses com esta al You Tube.

dilluns, 29 de setembre del 2008

Paul Newman ens ha deixat


La notícia va "saltar" el passat dissabte als titulars de diaris i televisions. El actor Paul Newman havia mort, als 83 anys, víctima d'un càncer de pulmó.

I per què em va sentar tan mal la notícia? Si, total, jo no el coneixia. Ja, bé. Peró l'admirava.

I no només per ser un geni a l'hora d'interpretar a un lladre junt a un altre gran, Robert Redford ("El golpe"), un pare desesperat front la mort del seu fill (Harry e hijo) , un jugador de billar, perdedor, en "El buscavidas", tal vegada la seua millor interpretació, i anys després, amb Tom Cruise en "El color del dinero" per la que va rebre el Oscar en 1994., "zurdo" com el meu fill a la pel.lícula del mateix nom de Arthur Penn, meravellós, ja madur, en "Esperando a Mr Bridge" i fins i tot elegant i encara atractiu, als vora 80 anys, l'any 2002, acompanyant a Tom Hanks en "Camino a la perdición", l'última seua gran interpretació..

És que Paul Newman era una gran persona. Mai no es va deixar iemptar per la fama, la llums dels focos, per les portades de diaris i revistes, pels diners fàcils..

Al contrari. Odiava les palmadetes, el que rodejava els seu ofici d'actor, perquè éra només això, un ofici. I era crític amb ell mateix. Sí que ho era. Va arribar a comprar una plana al New York Times per una nefasta sèrie de televisió. Cada dia demanava disculpes las lectors per suportar l'emisió de la seua fatal interpretació.

No m'imagine a Arnold o Silvestre fent autocrítica o regalant més de 150 milions de dólars com ell ho va fer amb el que va guanyar amb les salses, llibres de cuina, etc.

Bé, no em vull allargar. Ara ja he sigut just amb Paul Newman, dedicant-li unes línies. Ho mereix. Gràcies per pel.lícules tan bones. Veurem que farem si ja només ens queda Al Pacino, Robert Redford i De Niro. Ah, i Sean Connery.


Una xiqueta sorda tocant un violí...

És la publicitat d'un producte que no apareix fins l'últim segon del spot. Però quina meravella de muntatge. Una història contada en 4 minuts sota la música del Canon de Pachelbel. De vegades no fan falta 140 minuts per contar una bon argument.

Val la pena




A Deaf Girl Learns to Play Violin - Pantene Chrysalis Commercial - Click here for more amazing videos