divendres, 1 d’agost del 2008

Primer Premi Anunci Cannes - Rècord sense tancar els ulls

Un grapat d'hores va passar aquesta xica sense tancar els ulls. Ni dormint, ni dins l'aigua ni al rebre una balonada... res la feia parpadejar... fins que va tastar el xocolate.


I ho entenc. Jo, que sóc aficcionat al xocolate, crec que és un dels aliments amb més possibilitats d'elaboració: calent, gelat, amb llet, amarg, amb pa, per a la pell, blanc, negre, amb nata, farcit de taronja, ofegant una maduixa (no vaig a fer la gràcia de dir "fumat en forma de canut")

Si en parlem de la nostra comarca ningú pot deixar de costat "Valor", "Tano" i fins i tot "El Rebollet" per no nomenar a Moreno, Bellver (xè, que vell que sóc) o Ramiro.

Resumint, que el xocolate és un dels millors regals que ens va regalar el continent americà. Millor que l'or, que no fa bon sabor i no ajuda a sentar a la gent a xerrar a prop del foc o la taula

Notre-Dame en HDR















HDR

La catedral de París podem gaudir-la ara des d'una nova perspectiva. La "High Dynamic Range" o el que és el mateix: "Renderizado de Alto Rango Dinámico".

Uf, què difícil. A veure... més fàcil:


Ficar la càmera en un trípode y fer la mateixa fotografía en moltes exposicions diferents (variant la ISO) i superposar-les. S'ha de fer amb comandament a distància per tal de no moure ni un milímetre la càmera.











Amb això obtenim una imatge preciosa i original com aquestes que vos mostre de Notre-Dame.

Per supost no tinc ni idea com es fan les fotos. Només tinc una càmera digital compacta amb la que fotografie tot el que es mou front els meus ulls, amb el càstig corresponent per als meus amics i família.

diumenge, 13 de juliol del 2008

Muchachada Nui. Celebrities... Barry Gibb. El guapet dels Bee Gees

A la segona temporada del programa d'humor "Muchachada Nui" (la continuació, diguem-ne de "La hora Chanante"), un dels millors vídeos va estar el de Barry Gibb. No es poden dir més barbaritats en menys temps.

Però l'humor absurde es així. L'adores o l'odies. Fins i tot depén del teu estat d'ànim en eixe moment.

No es més que quatre xavalets d'Albacete que diuen les parides i es riuen d'ells mateix. Cosa que no fan ni els polítics, ni els retors ni les sogres.

Bé. Per cert. Gran encert fer aquest blog en valencià. Només entre jo a escriure. Ningú no em llig. De segur que ni Zapatero/Rajoy/Camps/Juanvi, ni Rouco/Vicent, ni Rosariet/ Patrocinio els ha sentat mal la brometa de l'humor.

Adéu!!!!

dilluns, 7 de juliol del 2008

Anuncis que no passen desapercebuts

Les "propagandes" (com deia ma mare) no han de ser per força avorrides. Moltes aconseguixen viure a la nostra memòria... dies?... fins i tot setmanes? Aquestos 5 anuncis són tot un exercici d'ingeni (i gràcia... tarararà ta tarà Les Falles) Més d'un m'han costat dues o tres miradetes per captar-los.

1.- Campanya contra el càncer de pell

















2.- Anunci maquinetes d'afaitar












3.- Anunci trencaclosques Ravensburger












4.- Anunci BMW













5.- Anunci peli de Quentin Tarantino (Kill Bill)



dijous, 15 de maig del 2008

El borinot de l'any

Cal ser albercoc per celebrar la victòria a la recta de meta, despistar-se i pegar-se un xufa tremenda.... Quin ridícul més gran . Quina vergonya!! Terra, traga'm!!!

Si estàs avorrit a l'oficina... pots jugar amb un paperet

Gran toc de paper el que fa aquest xicot. Quin domini... de la bola... de paper. Amb el peu, pit, cap.... i finalment, amb el ***

Està graciós.

dimecres, 7 de maig del 2008

El pàdel: esport d'alt risc






















Hem sentit parlar del parapent, puenting, alpinisme, submarinisme... però el vertader esport extrem és el pàdel.

Pregunte-li-ho al meu dit!!! Va quedar més tort que la carretera de La Llacuna!!!
Sort que Alex, Juli i Juan em van dur més ràpid que canta un gall al "laboratori" i el traumatòleg de guaàrdia me'l va ficar al seu lloc corresponent. Ara uns dies amb aquest aparatós invent i prompte, de nou, a jugarrrrrr.

El proper escrit, qun ja puga publicar amb dues mans, anirà al voltant de les "Filles de Maria" i el mantenidor de tan solemne acte: Juli Signes.

Ara, en serio. Gràcies a Juan, Alex i Juli.

Tinc ofertes de moltes altres partides de pàdel, amb xifres i primes arximilionàries però, de moment, i si em malcrieu, em quede amb vosaltres,

Tres petonets castos i sense llengua.

P.D. Doctora Queen, eres la millor. Però no estic autoritzat a publicar cap imatge teua pel famós "dret a l'honor i la intimitat"

El que no em pots impedir es fer-te publicitat de la millor clínica de Gandia:

Clínica Médica "Les Doctores".
Al carrer de Colomina. Obrin a les 10. Conxa i Tere et curaran. Arantxa et dirà: -"un momentet i ara entres". Després et passarà la targeta i amb un somriure et dirà: -"per favor, no em tanques la porta"

No vingau tots de colp que estan fins l'hora de dinar i un ratet de vesprada