El borinot de l'any

Si estàs avorrit a l'oficina... pots jugar amb un paperet

El pàdel: esport d'alt risc

Hem sentit parlar del parapent, puenting, alpinisme, submarinisme... però el vertader esport extrem és el pàdel.
Pregunte-li-ho al meu dit!!! Va quedar més tort que la carretera de La Llacuna!!!
Sort que Alex, Juli i Juan em van dur més ràpid que canta un gall al "laboratori" i el traumatòleg de guaàrdia me'l va ficar al seu lloc corresponent. Ara uns dies amb aquest aparatós invent i prompte, de nou, a jugarrrrrr.

El proper escrit, qun ja puga publicar amb dues mans, anirà al voltant de les "Filles de Maria" i el mantenidor de tan solemne acte: Juli Signes.

Ara, en serio. Gràcies a Juan, Alex i Juli.

Tinc ofertes de moltes altres partides de pàdel, amb xifres i primes arximilionàries però, de moment, i si em malcrieu, em quede amb vosaltres,

Tres petonets castos i sense llengua.

P.D. Doctora Queen, eres la millor. Però no estic autoritzat a publicar cap imatge teua pel famós "dret a l'honor i la intimitat"

El que no em pots impedir es fer-te publicitat de la millor clínica de Gandia:

Clínica Médica "Les Doctores".
Al carrer de Colomina. Obrin a les 10. Conxa i Tere et curaran. Arantxa et dirà: -"un momentet i ara entres". Després et passarà la targeta i amb un somriure et dirà: -"per favor, no em tanques la porta"

No vingau tots de colp que estan fins l'hora de dinar i un ratet de vesprada

Nicolasín, pillín pillín

Xè quin president més observador tenen a la França!!!. Aquest Sarkozy fa radiografies amb la mirada, especialment si del gènere femení es tracta. En aquesta ocassió li fa tres miradetes al generós escot de Bar Rafaeli... A tots se'ns pot escapar una miradeta, pero tres i en una recepció oficial representant al teu país....
I això que té a la Carla Bruni. De què es queixa? Si tinguera a la Rita o a la Fernande de la Vega..

Com es pela un ou dur

Prou de trocets de closca apegats al blanc de l'ou. Amb aquest mètode, l'ou quedarà perfecte. No patiu. Funciona.

Dilluns de Sant Vicent a La LLacuna

El dilluns de Sant Vicent, 31 de març, només 6 vam ser els atrevits que a les 12 de migdia, fent-nos un coffee a Tano Platja de Gandia no teniem ni pidea de on dinar.
Juli, Carmina, Josep, Isabel, El que escriu i l'altra Isabel estavem calfant-nos el cap quan Josep diu:
- I si anem a "Bon Estar"?
- Però ja no tindran taula, vam contestar Juli and me.

Total, que fent ús d'influències i contactes privilegiats, vaig trucar a Toni, el meu germà i de seguida teniem taula reservada per als sis i Xavieret Junior.

Abans de dinar vam tastar la nova carretera que va de La Llacuna a L'Orxa. Fantàstica. Malgrat l'agonieta i marejadetes de les dues Isabeletes, vam gaudir d'una excursioneta guapa.

A les 2 i pico vam dinar unes entradetes estupendes (Brik de botifarra, montadito d'espencat, suc de clòtxines...) però la estrella invitada va ser la "Paelle de xipirons amb alls tendres". Un regal per als nostres paladars. Com també ho va ser el postre:

"Gelat de Figa". Amb melmelada. Magnífic.

Per la vesprada vam anar als dos ponts que creuava el trenet d'Alcoi a l'altura de la Reprimala. Llàstima haver-los desmuntat. Per dues pessetes de ferro...

Un refresquet a l'apartament de Juli a les sis de la vesprada i a casa. A preparar les coses del cole per el dilluns

Dilluns de Pasqua a la Vall de Laguart

Dilluns 24 a la Vall de Laguart... Meravellós.

Eixirem a les 10 del matí des del Parc de L'Est, Gandia. Com era d'esperar, Juli anava sec i vam haver de parar a Les Palmeres.

Quan vam arribar al poble de dalt (Benimaurell), don José, director molts anys de l'escola d'Ador i Palma ens estava esperant. Ens va aconsellar una senda curta i no massa forta. Uns quants decidits la vam fer: La doctora Carbó-Queen, su pareja actual Alex Morant, Juli Signes & Carmina Pérez, el duo Roman-Javi con sus respectivas esposas, la senyora de Pedro i no podem oblidar a Xavi Cloquell Senior, acompanyat dels seus virus i bactèries. A uns i altres tractava de combatre amb Neobufreno/Pectox/Azitromicina...

No, no ens deixem a l'heroi del dia: L'Infant picoretes: Xavi Jr. Què bona caminata va fer el hobbit (mediano). No com el gordo de son pare, que va arribar a l'hotel sense alé, com si acabara una marató.

Allí estava su actual "compañera sentimental" Maria Isabel Estruch, Pedro, que havia treballat pel matí i... la patètica joventut: Miriam, Dafne, Sandra i Xavi. Lamentable. No es van asomar ni al balcó...

Després de fer-nos una pessi cola a l'hotel del poble de dalt, vam baixar a Fleix. Teniem taula reservada per a 16 al CAVALL VERD. i..Quina casualitat!!! Tots van dinar arròs menys els dos fills meus: Xavi i Dafne.Tots dos van demanar petxuga ¿?

Amunt la malcriamenta!!!

Ens ho vam acabar tot, tot, tot. Dues paelles de muntanya, amb cigrons. De postre tarta de xocolate o 1000 fulles, café, copa, puro... I cap a Gandia, que la joventut volia festejar.

Vam rematar el dia amb xocolate a Ca Valor, volteta per la platja... I au cacau. A casa.

Us han agradat les afoticos??? En tinc més. ;)